Per introduir la evolució de les polítiques de informació juvenil hem de tenir en compte la situació que vivien els joves a la decada dels 60. Hi havia una situació de repressió i dominació constant per part dels adults, la situació política no ajudava a que el concepte de jove tingés una valoració positiva a nivell social ni individual.
Un jove era un projecte d’adult, una persona en qui recaía la responsabilitat de treballar-se un futur en una societat que no el donava cap garantia d’èxit. Es per això que aquest sentiment de censura i imposició va desencadenar revoltes juvenils i estudiantils (Com la famosa revolta del Maig de 68). Les persones joves reclamaven un lloc propi a la societat basat en unes necessitats específiques.
La resposta a aquestes revoltes fou la resolució d’una serie de mesures específiques favorables per a la població jove com, per exemple, la democratització de l’accés a la universitat. Però aquestes mesures tampoc van estar exemptes de consequències ja que van suposar una demanda per part dels joves d’obtenir informació al voltant dels seus recursos i possibilitats a la societat. Demandaven respostes a molts aspectes de la vida als que no tenien accés en el seu entorn més proper, i es així com van neixer els Centres de informació juvenils que donaven eines per aconsellar a la població jove en temes de estudis, viatges, sexualitat, treball i oci entre altres.
El primer Centre d’informació juvenil entés com a tal es va crear en Brusel·les al 1965 per part d’una associació que no tenía relació amb les administracions públiques, però, no va ser fins una mica més tard, que a França l’estat va donar als joves la possibilitat de accedir a aquest recurs d’informació de manera pública amb la creació del Centre d’Informació i Documentació Juvenil coordinat pel ministeri de Juventut i Esports.
El següent pas va ser a la época dels setanta i vuitanta en els que la població jove va sofrir canvis socials tals com l’augment de la taxa d’atur (sobretot en la primera feina) acompanyat per un concepte de jove en el que es veia la juventut com una transició cap a la vida adulta. Es depositaven altes expectatives en ells i elles en el sentit, de que seríen les persones que en la seva vida adulta “canviarien el món”
Així en aquesta època, el camp de la Informació Juvenil va prioritzar la inserció, participació dels joves i la igualtat d’oportunitats per contrarrestar el paternalisme per part de les Administracions Públiques. Aquesta proposta va ser la que van portar a terme els nous centres que van ser pioners a Italia i que més tard serien una referència per al nostre territori. Tot allò,finalment, poc a poc va anar obrit-se pas cap al Govern que va crear mesures per que els Centres d’Informació Juvenil estiguéssin integrats a la societat com un servei d’optimització de recursos per a aquest sector de la població. Aquest es el model que tenim avui en dia.
Després d’aquesta contextualització, crec que hem de tenir en compte el paper que realitza el Informador Juvenil, ja que com veiem, la situació dels i les joves ha variat amb els anys i el professional que els orienta ha de tenir una serie d’habilitats i tècniques per pode-se adaptar a aquests canvis i donar les respostes adequades.
La questió no es tant el contingut de la informació que es dona a la joventut si no donar les eines necessaries per a que ella mateixos aprenguin a cercar, seleccionar i gestionar la informació que més s’adapte a les seves necessitats.
